Excursions a peu, en mountain-bike, a cavall
1. Localització i característiques del territori
2. Patrimoni cultural i artístic
3. Excursions
3.1. Pic de les Bruixes - Comanegra
3.2. Zona Volcànica de la Garrotxa
3.3. Sant Aniol d’Aguja
3.4. Besalú i Santuari de la Mare de Déu del Mont
3.5. Santa Bàrbara de Pruneres
3.6. Beget
3.7. Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Olot
3.8. Vall de Núria
3.9. Toralles – Vall del Bac
3.10. Bassegoda
3.11. Sortida en BTT
4. Condicions generals
1. Localització i característiques del territori
La Garrotxa és una comarca situada al NE de Catalunya i constitueix el millor exponent de paisatge volcànic de la Península Ibèrica i un dels més interessants d'Europa. El Parc Natural de la Zona Volcànica i Reserves Naturals de la Garrotxa és una bella exposició d'una trentena de cons volcànics en molt bon estat. Els cràters es veuen a la perfecció. Tenen de deu a cent seixanta metres d'altura i de tres-cents a mil cinc-cents metres de diàmetre a la seva base. En el més emblemàtic, el Volcà de Santa Margarida, fins i tot trobarem una bella ermita construïda al segle XV a l'interior del cràter.
En aquest Parc, vint-i-cinc reserves naturals protegeixen vint-i-quatre volcans i un bosc: la Fageda d´en Jordà, una fageda llegendària. La comarca de la Garrotxa es troba situada en el nord-est de Catalunya, entre l'Alt Empordà i el Ripollès, província de Girona, i se subdivideix en dues parts ben diferenciades: l'Alta Garrotxa i la Baixa Garrotxa. L'espai natural de l'Alta Garrotxa presenta un paisatge abrupte, d'estrets i profundes valls envoltades d'alts cingles i parets de roca. En canvi, la Baixa Garrotxa és suau i humida, les valls són planes per efecte de l'activitat volcànica i això ha propiciat el desenvolupament de les poblacions més importants de la comarca, sent Olot la seva capital.
La Garrotxa és terra de naturalesa, la varietat de vegetació i fauna és extraordinària. L'elevat índex de pluviositat, la varietat de substrats i les diferències d'altitud i orientació de les serres són motius perquè en un espai tan petit pugui trobar-se des de la vegetació mediterrània més típica fins a la vegetació del tipus centreeuropeu o de tendència atlàntica.
Orogràficament, queda clarament definida, tant al nord com al sud i sud-oest, en ser divisòria entre les conques hidrogràfiques dels rius Tec i Ter i l'alta conca del riu Fluvià. Les zones forestals ocupen més de tres quartes parts de la superfície comarcal, amb un predomini del bosc d'escleròfiles en els vessants muntanyencs, i els cultius herbacis de secà s'expandeixen per les planes de les valls.
2. Patrimoni cultural i artístic
La zona ha estat habitada des del segle IX amb la formació de petits nuclis rurals, cases pairals i maçoneries disseminades. L'arquitectura popular catalana s'adapta plenament al paisatge, existeixen nombroses construccions agràries tradicionals i antigues cases pairals.
La comarca presenta un patrimoni cultural d'incalculable valor: pobles medievals, calçada romana del Capsacosta, petites esglésies, santuaris, castells, fortaleses i ermites de tot tipus es troben repartides per tot el territori de la Garrotxa. Només fa falta esmentar que en l'alta Garrotxa ja s'expliquen més de 40 esglésies, la majoria d'estil romànic. L'estat de conservació d'aquests monuments és molt diferent uns d'uns altres. Totes tenen el seu origen en l'època medieval, quan l'art romànic va deixar una forta petjada en aquestes terres. El segle IX, època del comtat de Besalú, és període de recristianització d'aquesta comarca. En aquestes dates sorgeixen els primers monestirs com Sant Aniol d’Aguja, Sant Llorenç de Sous o Sant Julià del Mont. Més tard, en època feudal, va ser temps de castells i petites fortaleses. La majoria dels monuments romànics de la comarca són del segle XII, i van des de les importants esglésies de Besalú fins a les petites ermites escampades per la muntanya.
D'estil gòtic cal citar el Santuari de Sant Ferriol situat al sud de Besalú, o l'església de Sant Miquel de Coma-de-Roure.
3. Excursions
3.1. Pic de les Bruixes - Comanegra
El Comanegra (1557m) i el Pic de les Bruixes o Caburlé (1393m) són cims fronterers. El de Comanegra fa frontera amb França mentre que el Pic de les Bruixes, conegut així perquè es deia que en ell ballaven unes bruixes les nits de Sant Joan, separa l'Alta Garrotxa de l'Alt Empordà. Encara que no són els cims més alts de la zona presenten unes de les millors panoràmiques de la zona.
L'excursió és una ruta circular que s'inicia en una bassa, la Bassa de Monars, i puja fins al Pic de les Bruixes travessant boscos de roures. Després, resseguint una carena, passa per prats de muntanya i fagedes fins a arribar al cim del Comanegra.
En la fotografia de la dreta podem veure la creu del Comanegra, amb el Canigó al fons.
3.2. Zona Volcànica de la Garrotxa
La Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exemple de paisatge volcànic de la península ibèrica i un dels més importants d'Europa. El 1982 va ser declarat Paratge Natural d'Interès Nacional amb àrees de Reserves Integrals d'Interès Geobotànica. El parc s'estén sobre unes 12.000 hectàrees, dins de les quals s'han comptabilitzat trenta-vuit cons volcànics; el territori és de mitja muntanya, i s'estén des dels 200m d'altura de Castellfollit de la Roca fins als 1.100m del Puigsallança, punt culminant de la serra de Finestres.
Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa visitarem la Cooperativa de la Fageda. Aquesta planta de làctics és una cooperativa catalana d'iniciativa social sense ànim de lucre que té com a finalitat la integració soci-laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa que sofreixen discapacitat psíquica. La visita dura 1h aproximadament. Després iniciarem un recorregut per la zona volcànica que ens permetrà visitar la Fageda d’en Jordà, una preciosa fageda, el volcà de Santa Margarida i el Volcà Croscat, el qual presenta moltes capes de lava diferents que són fàcilment visibles en una dels seus vessants.
En la fotografia podem veure una vista aèria del volcà de Santa Margarida que és un dels més importants del sector, de 682m d'altitud i la seva boca té un perímetre de 2.000m. En el centre del pla format pel cràter es troba l'Església de Santa Margarida, d'origen romànic. La seva última erupció data de fa 11.000 anys
3.3. Sant Aniol d’Aguja
Sant Aniol d’Aguja és un dels llocs més emblemàtics de l'Alta Garrotxa, un impressionant paisatge de roca calcària modelada per l'aigua, ple de petites gorgues d'aigua transparent. El nom d'Aguja” prové del llatí aquagium, que significa canal o pas estret d'aigua entre penya-segats.
El recorregut s'inicia a Sadernes i ens permet visitar l'ermita de Sant Aniol, que és originària del segle XI –encara que va ser fundada al segle IX per monjos que fugien de la persecució dels normands- amb modificacions posteriors. Passarem per l'impressionant “Salt de la Núvia” i arribarem a Sant Aniol.
Seguint el curs del riu arribem a l'espectacular cascada de el “Salt del Brull”, una de les atraccions del recorregut, una curiosa cascada de 25m d'altura, punt de trobada de nombrosos afeccionats al barranquisme. La fotografia de la dreta mostra aquesta meravellosa cascada.
3.4. Besalú i Santuari de la Mare de Déu del Mont
Besalú, població medieval que era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat al segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa María, en l'Alta Edat Mitjana. És conjunt històric-artístic des de 1966, gràcies al seu gran valor arquitectònic i al descobriment del Miqvé, antic bany jueu, que és una peça única a Espanya i la tercera descoberta a Europa.
El Santuari de la Mare de Déu del Mont és un santuari marià del Bisbat de Girona, situat sobre el bec culminant de la Serra del Mont. Segons diu la llegenda va ser construït en el cim de la muntanya pels monjos, els qui van iniciar les obres en el pla de Solls però l'endemà de començar-les es van trobar les eines misteriosament en el cim de la muntanya. Això es va repetir diversos dies i al final els monjos van interpretar que era desig celestial que la capella estigués en aquell lloc.
A la fotografia podem veure el pont de Besalú. Fundat al segle XI, és un pont de set arcades caracteritzat per tenir forma angular a causa de l'assentament dels pilars sobre pedres naturals del riu. Té 105 metres de llarg i uns 30 metres d'altura incloent la torre de defensa. Va ser dinamitat durant la guerra civil i reconstruït posteriorment. Actualment és el símbol de la Vila.
3.5. Santa Bàrbara de Pruneres y Mare de Deu d’Escales
Santa Bàrbara de Pruneres, església romànica datada del segle XII o de principis del XIII. Al segle XVII o XVIII la coberta de pedra que conforma l'edifici original va ser desmuntada i sobre aquesta es va col·locar una més robusta, que podia ser útil per suavitzar les dures inclemències del clima, o servir de recinte defensiu en aquells temps en què hi havia altercats socials. Aquesta petita església té una panoràmica excepcional sobre la Vall d'Oix i els nombrosos cims que ho circumden, així com de l'espectacular cresta del Ferrán. Sembla un lloc idoni per il·lustrar la llegenda de Santa Bàrbara, martiritzada i decapitada pel seu pare pel seu fervor cristià. Com a càstig diví el cruel progenitor va ser fulminat per un raig i per això es relaciona aquesta santa amb els rajos, els llampecs i les tempestes.
La ruta s'inicia en el mateix Oix, des d'on ascendirem fins a Santa Bàrbara de Pruneres, visitarem l'ermita i gaudirem de les meravelloses vistes del lloc. Seguidament descendirem fins a l'ermita de Mare de Déu d’Escales i seguirem fins al cim del Ferràn, descendint per l'altre extrem fins a Talaixà. Tornem a Oix per la “Vall d’Hortmoier”, visitant els roures mil·lenaris del Rei que es troben a mig camí.
En la fotografia s'observa l'ermita de Santa Bàrbara de Pruneres, des de la qual es pot gaudir d'unes vistes increïbles, com les muntanyes del Bassegoda, el Pic de les Bruixes i les valls del Llierca i del Fluvià. El santuari, que data del segle XII, és un edifici romànic situat a 719m d'altura sobre la serra de Sta. Bàrbara en el veïnat de Pruneres.
3.6. Beget
Beget, poble situat a 541m d'altitud i les cases de la qual estan escalonades sobre el riu, el qual és travessat per dos vells, però ben conservats, ponts. El municipi de Beget està presidit per l'església romànica de Sant Cristòfol de Beget, del segle XII, un dels exemplars romànics més bells de la zona i molt bé restaurat. A l'interior es troba la famosa majestat de Beget, imatge del Sant Crist (Divina Majestat), talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l'altar major, protagonista d'una curiosa llegenda. Té també molt interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic d'alabastre que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut del segle XIV, a més d'un conjunt de retaules barrocs. Aquesta església està catalogada com a monument nacional. El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del segle XII. De línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del romànic madur. Construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí, l'església és la seva única referència.
L'excursió s'inicia a Oix en direcció a la vall d'Hortmoier on enllaçarem amb el GR11. En aquest punt visitarem "Els roures del Rei", uns roures mil·lenaris d'impressionant dimensió. Seguirem el GR11 fins a arribar a Beget
3.7. Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Olot
Castellfollit de la Roca, poble limitat per la confluència dels rius Fluvià i Toronell, enmig dels quals s'aixeca l'espectacular paret basàltica sobre la qual es troba el poble. És una paret de basalt de 50m d'altura i gairebé un quilòmetre de longitud, i és la conseqüència directa de l'acció erosiva dels dos rius sobre les restes dels corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques que van succeir fa milers d'anys. La lava, al solidificarse, dóna lloc al basalt, roca de gran duresa, que pren diferents formes depenent del procés de refredament, contracció i esquerdament de la lava.
En aquesta excursió visitarem també el monestir de Sant Joan les Fonts i farem una passejada per la Ruta de les tres colades de lava, recorregut que transcorre per una interessant zona de penya-segats basàltics.
Finalment visitarem Olot, la capital de la Garrotxa, ciutat on destaca l'art i la indústria de estatuaria cristiana que des del segle XIX es va establir per tota la ciutat, sent el màxim representant l'Art Cristià. Un dels seus asos turístics és la seva cuina, l'anomenada “cuina volcànica”, sent una de les seves millors i més conegudes receptes les “Patates d'Olot”.
3.8. Vall de Núria
La Vall de Núria és una vall pirinenca situada en el terme municipal de Queralbs, al Pirineu oriental, a la província de Girona. Situat a una altura de 2000 metres sobre el nivell del mar, està envoltat per cims d'uns 3000 metres on neixen multitud de fonts i torrents.
Disposa d'un transport singular: el tren cremallera, que té un recorregut de 12, 5 km i supera un desnivell de més de 1000 metres. És un lloc de pelegrinatge on es troba el Santuari de la Verge de Nuria, on es va redactar en 1931 el primer estatut d'autonomia de Catalunya.
Segons la tradició, Sant Gil va arribar a la vall al voltant de l'any 700. Aquest sant, d'origen atenès, va residir a la vall durant quatre anys. Sempre segons la llegenda, el sant va tallar una imatge de la Verge que va amagar en una cova al veure's obligat a fugir de la vall quan els àrabs van envair la Península Ibèrica. Al costat de la Verge va deixar amagades l'olla que utilitzava per fer el menjar, la creu que presidia els seus resos i la campana amb la qual cridava als pastors perquè vinguessin a menjar.
En 1072, un pelegrí procedent de Dalmacia, i de nom Amadeo, va arribar a la vall buscant la imatge de la Verge segons una revelació divina. Va construir una petita capella a la qual acudien els pelegrins. En 1079 va trobar la imatge, al costat de la creu, la campana i l'olla i va traslladar tots els objectes sagrats a la capella.
La veritat és que la imatge de la Verge de Nuria que avui es venera és una talla datada entre el segle XII i XIII. Es tracta d'una talla en fusta d'estil romànic. De trets primitius, la talla conserva encara la seva policromia perfectament conservada.
Fins als nostres dies ha arribat una curiosa tradició. Les dones que desitgen tenir fills col·loquen el seu cap sota l'olla de Sant Gil i fan tocar la campana. Cada repic representa un fill amb el qual s'espera que la Verge la beneeixi. Els pastors consideraven a la Verge de Núria patrona de la fertilitat. Des de 1983 és també la patrona dels esquiadors catalans. La coronació canònica de la Verge de Núria va tenir lloc en 1965.
3.9. Toralles – Vall del Bac
Toralles és un poble del municipi de Montagut i Oix, situat en el costat meridional del Montpetit. El lloc ja és citat l'any 977, i des del segle XI ho és el castell de Toralles, actualment inexistent, però que s'identifica amb les ruïnes de la muntanya del Montpetit. Alguns historiadors sostenen que aquestes ruïnes corresponen solament a una torre de sentinella. A Toralles es troba l'església de Sant Martí, romànica, ja citada l'any 1209 (Pergamins de Besalú). El temple és del segle XII.
Al voltant de l'any 1300, Toralles tenia 36 mansos, però diverses calamitats i la pesta negra van reduir dràsticament la població durant els següents anys.
La Vall del Bac ha estat des de sempre el camí natural entre les poblacions de Camprodón i Olot abans de la construcció de la carretera. És un espai abrupte però de gran bellesa en el qual predominen els boscos d'alzines, roures, pins i faigs.
3.10. Bassegoda
Cim més emblemàtic de l'Alta Garrotxa, que no sent el cim més alt, amb els seus 1373m té unes vistes excel·lents i permet fer-ho per diferents valls. A més, el desnivell acumulat i l'escalada final, li donen un atractiu afegit. A la tardor, les fulles dels castanyers, faigs i roures tenen coloracions típiques de la data, i els cims que s'albiren des d'a dalt solen estar nevats amb les primeres neus de la temporada.
En la fotografia podem observar les impressionants vistes des del cim del Bassegoda
3.11. Via verda
A la ciutat d'Olot comença una Via Verda, un antic traçat ferroviari rehabilitat i especialment dissenyat per al trànsit amb bicicleta. Es coneix com “Carrilet” i arriba fins a la costa.
Coneixerem l'encant d'aquest camí mentre rodem entre petits pobles visitant les antigues estacions, travessant els vells túnels del tren i creuant espectaculars ponts sobre frondosos barrancs
4. Condicions generals
Trieu les excursions que més us agradin o que s'adaptin millor a les vostres possibilitats.
Troqueu al telèfon 972 29 45 61 o envieu un email per a:
- Resoldre qualsevol dubte que tingueu sobre les excursions
- Consultar la disponibilitat dels guies per a les dates requerides
- Sol·licitar un pressupost complet per a la vostra estada
- Fer una reserva